Latest in Tech

dimecres, 29 de juliol de 2020

Dotze ciutats es mobilitzen per denunciar la paràlisi dels governs municipals davant la demanda urgent per una mobilitat sostenible sense contaminació

Sota el lema ¨Recuperem la ciutat¨, milers de persones s'han mobilitzat a les principals ciutats catalanes per reclamar un desconfinament amb una reducció dràstica de l'ús del vehicle privat.

La campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat¨ va convocar ahir concentracions en 12 ciutats per denunciar la manca de resposta de les administracions a les seves demandes per un Pla de Xoc urgent per transformar la mobilitat, mentre el trànsit i els nivells de contaminació tornen als nivells anteriors al confinament.


Tot i el mal temps, famílies, ciclistes, entitats i veïnes han sortit als carrers a demanar una ciutat que prioritzi les persones i es mogui d'una manera més sostenible i saludable. La campanya, que en tan sols un mes ja compta amb el suport de més de 650 entitats i 8100 persones, ha organitzat marxes a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Sabadell, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat, Premià de Mar, Vilanova i la Geltrú, Cardedeu i Mataró.

A Girona nens i nenes han decorat el Carrer Migdia per fer-lo peatonal i sense fums. Premià de Mar ha tallat la NII per imaginar una alternativa pacificada que no els perjudiqui la salut. A Sabadell més de 200 bicicletes han circulat per la ciutat, reclamant el seu espai. A Barcelona, centenars de persones a peu i amb bicicletes han ocupat el carrer Aragó, omplint-lo de vida i consignes com "Confinem els cotxes" i "Ciutats lliures de fum". Així, les accions continuaràn fins aconseguir les demandes urgents de la campanya.

La contaminació de l’aire és el principal problema de salut pública a les nostres ciutats i la principal font d’emissions contaminants els vehicles de motor, com s’ha pogut constatar amb la baixada en les concentracions que s’han produït per la reducció de trànsit durant confinament.

Per primer cop en dècades, moltes ciutats compleixen les recomanacions en qualitat de l’aire que demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes emissions són també responsables de la crisi climàtica i ecològica. D’altre banda, investigacions recents realitzades als Estats Units d’Amèrica[1], la Xina i Itàlia apunten a majors taxes de contagis i morbimortalitat pel coronavirus en les ciutats i zones on es respira més aire contaminat.

L’actual pandèmia ha posat en evidència la urgència de transformar la mobilitat insostenible per a un nou model de ciutats saludables, on es respiri un aire net i que facin front a l’emergència climàtica. Per això diverses entitats van llançar el passat 13 de maig la Campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la Ciutat¨, per reclamar un desconfinament amb una reducció dràstica de l’ús del vehicle privat. Davant la manca de resposta de les administracions a les seves demandes han convocat aquest dijous a una mobilització conjunta a les principals ciutats de Catalunya.

Reclamen a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d'urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d'accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.

divendres, 20 de desembre de 2019

Entitats demanen que la Zona de Baixes Emissions evolucioni ràpidament cap a una taxa anticontaminació per tal de reduir els vehicles i la contaminació

La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire alerten que la contaminació podria augmentar després de l'aplicació de la Zona de Baixes Emissions si no es prenen mesures complementàries urgents de reducció dels vehicles.

Rebutgen l'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, de destinar part del Fons Climàtic a un nou “pla renove”, utilitzant l'emergència climàtica en benefici de la indústria del motor.


Les entitats demanen que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) evolucioni ràpidament cap a l'aplicació d'una taxa anticontaminació per tal de disminuir el nombre de vehicles circulants i la contaminació atmosfèrica. Un cop analitzat l'informe d'impacte ambiental de la ZBE, publicat fa uns dies, consideren que les dades resultants són concloents en què la ZBE-Rondes no complirà amb els límits de contaminació que obliga Europa, objecte de l'ordenança que s'aprovarà aquest divendres (Article 2).

La ZBE-Rondes pot tenir la contrapartida d'accelerar la renovació del parc de vehicles per sobre de la taxa de reemplaçament natural i, per tant, més que reduir el nombre de vehicles comportarà reduir l'edat mitjana del parc. La reducció de les emissions derivada d'aquesta renovació, a més a més, és molt probable que sigui inferior a l'esperada atès l'anomenat "frau dièsel". Aquesta és la conclusió a la qual s'ha arribat després d'observar l'impacte d'aquest tipus de mesures a altres ciutats europees, on les millores en la qualitat de l'aire han estat molt més evidents quan les ZBEs s'han combinat amb un peatge urbà com s'ha fet a Estocolm.

Tanmateix alerten de l'increment d'emissions que previsiblement sobrepassarà la ja insuficient reducció que pugui generar la ZBE, infringint reiteradament la normativa europea, així com els valors recomanats per l'OMS. Per una banda, per l'augment de vehicles SUV (tot terreny) altament contaminants en la nova composició del parc circulant i que de manera paradoxal no tenen prohibida la seva circulació en la ZBE, i d'altre, per l'augment continuat del trànsit, un 14,6% des del 2016 segons un recent informe del RACC.
Les entitats temen a més que la ZBE es converteixi en un pla "renove" per fases, que vagi afectant els vehicles vells cada certs anys per seguir accelerant les vendes de vehicles. Tant el nou Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2019-2024 de l'AMB com el Pla Director de Mobilitat de l'ATM (ambdós en fase de tramitació), projecten restriccions l'any 2024 a vehicles dièsel amb etiqueta groga. Un termini de quatre anys que només té explicació en la lògica comercial, no de salut pública. Alerten que les vendes de vehicles nous i d'ocasió s'estan disparant, i que és ben conegut el problema del gran estoc de vehicles usats als concessionaris. Qualsevol solució, recorden, passa per la reducció dràstica de vehicles que circulen habitualment per la ciutat, especialment l'ús individual i habitual del vehicle privat. També per fer front a l'emergència climàtica. Al respecte, recorden a més que les emissions de CO2 s'han de calcular en el cicle complet de vida dels vehicles, i aquí els estudis senyalen que la renovació de flotes no hauria de ser inferior a 15-20 anys.

Per això reclamen que se superin les polítiques de renovació i s'apliqui una mesura efectiva de reducció, una taxa anticontaminació (peatge urbà) que afecta l'ús diari habitual del vehicle privat. Una mesura que ha demostrat resultats immediats en la reducció de vehicles, de fins al 30%, xifra que ja ens permetria complir amb la normativa europea. El peatge incorpora el concepte de "qui contamina, paga", és eficaç i menys regressiu, no prohibeix l'ús puntual i optimitzat dels vehicles, i permet alliberar de forma ràpida l'espai viari avui dominat pel vehicle privat per potenciar els modes més sostenibles.
Els vehicles compartits haurien d'estar exempts de pagar aquesta taxa i també les persones amb mobilitat reduïda que a més, haurien de ser afavorits amb carril propi, igual que el transport públic i els modes actius en superfície. La recaptació obtinguda ha de ser destinada al finançament del transport públic per enfortir la dotació actual, millorar les freqüències, horaris i velocitats, i la intermodalitat. Per això demanen que de forma simultània, es complementi amb un pla de xoc pel transport públic, col.lectiu i la mobilitat activa, amb la conversió del viari avui majoritàriament dedicat al vehicle privat per l'ús prioritari d'aquests modes. Un pla que contempli la promoció dels carrils bus-vao en les entrades i sortides de les principals ciutats de l'àrea metropolitana, l'ampliació de carrils bus urbans, que millori la connectivitat ferroviària i els intercanviadors, que desbloquegi l'acabament de la L9 i la unió dels tramvies així com l'extensió i millora de la xarxa de carrils bici i interconnexió metropolitana.
Reclamen que Barcelona apliqui aquest esquema, que seria pioner, en un moment on la ciutat s'està postulant com a líder mundial en la lluita contra la contaminació i front l'emergència climàtica. Un esquema que supera les mancances que han experimentat altres ciutats que fa anys apliquen mesures de restricció de vehicles.
La ciutadania, afirmen per últim, ha de percebre que tothom va en la mateixa direcció. Per això demanen coherència a les administracions per fer una aposta clara en la lluita contra la contaminació i pel clima, aturant les ampliacions viàries i també actuant en la reducció d'altres focus de contaminació com el port i l'aeroport. Tanmateix, és incongruent que mentre es demana un canvi de paradigma en el model de mobilitat, es continuïn amb les polítiques de suport institucional a la indústria del motor, via publicitat directa o indirecta en canals de comunicació públics, actes institucionals o via subvencions a fires de congressos d'aquest sector.

dimarts, 3 de desembre de 2019

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire reclama la implementació sense més demora d'una taxa anticontaminació a la ZBE de Barcelona

Sobre la recent polèmica dels filtres homologats de la DGT, reclamen a les administracions responsabilitat per què de la renovació del parc no es derivi ara el focus a la instal·lació de filtres, per seguir mantenint el mateix esquema ineficaç de ZBE. Qualsevol solució, recorden, passa per la reducció dràstica dels vehicles que circulen per la ciutat.

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha presentat al·legacions al projecte d'Ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona entre altres raons, per l'absència d'una Memòria d'Avaluació de l'Impacte Ambiental que informi dels càlculs de reducció d'emissions i immissions que assolirà la ZBE. Segons indiquen, no es presenta el càlcul de la reducció de la mobilitat en vehicle privat necessària en l'àrea delimitada per la ZBE per «apropar els nivells de contaminació de la ciutat als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i acomplir els valors límit de qualitat de l’aire legalment establerts» segons indica l'Article 2. Objecte i finalitat de l'ordenança.

Al·leguen que es tracta d'una mesura de renovació no de reducció de vehicles, que no té en compte el frau de les emissions en utilitzar etiquetes de la DGT que no assenyalen les emissions en condicions de conducció real. Fan referència a l'informe AIRUSE que mostra que aquest esquema s'ha aplicat a més de 230 ciutats sense resultats significatius en la reducció dels contaminants PM10 i NO2. Insisteixen en el fet que el problema està en el volum de vehicles i no en l'edat, i donen com a exemple els nous models SUV (tot terreny moderns) altament contaminants que ja són la meitat de les vendes de vehicles nous a Catalunya.

Per això reclamen que se superin les polítiques de renovació i s'apliqui una taxa anticontaminació (peatge urbà) que afecta l'ús diari del vehicle. Una mesura que ha demostrat resultats immediats en la reducció de vehicles, de fins al 30%. Proposen una taxa diària de 10 euros a tots els turismes, amb excepció a vehicles de 3 o més ocupants i persones amb mobilitat reduïda que a més, haurien de ser afavorits amb carril propi, igual que el transport públic i els modes actius en superfície. El peatge és eficaç i menys regressiu, no prohibeix l'ús puntual i optimitzat dels vehicles, i permet alliberar de forma ràpida l'espai viari avui dominat pel vehicle privat per potenciar els modes més sostenibles. D'altra banda, permet augmentar el finançament del transport públic per enfortir la dotació actual i la intermodalitat; millorant les freqüències, horaris i velocitats. Reclamen que Barcelona apliqui aquest esquema que seria pioner, en un moment on la ciutat s'està postulant com a líder mundial en la lluita contra la contaminació i front l'emergència climàtica, un esquema que supera les mancances que han experimentat altres ciutats que fa anys apliquen mesures de restricció de vehicles.

Sobre la recent polèmica dels filtres homologats de la DGT, reclamen a les administracions rigor i responsabilitat per què de la renovació del parc no derivi ara el focus a 
 instal·lació de filtres, per seguir mantenint el mateix esquema ineficaç de ZBE, que no resolgui el problema de contaminació, de mobilitat insostenible i perjudiqui l'economia de les famílies. No es tracta de canviar el cotxe ni de filtres, es tracta de reduir la circulació de vehicles especialment l'ús habitual gairebé individual (en el cas de Barcelona, només per complir la legalitat cal un 30% de reducció).

Recorden que l'opció d'instal·lar filtres de partícules ja estava contemplada en gran part de les ZBE europees que fa anys van implementar el mateix esquema que ara Barcelona vol implementar (que afectava un volum més gran de vehicles d'aquell moment) i que només va aconseguir reduccions en les concentracions del sutge o carbó negre però no va tenir  incidència significativa en la reducció dels contaminants PM10 i NO2.

Consideren que la notícia dels filtres arriba en un bon moment per replantejar la proposta de la ZBE cap a una taxa anticontaminació. 
El projecte d'ordenança està pendent de l'estudi de les al·legacions presentades i les tres administracions estan d'acord en estudiar una taxa anticontaminació si la ZBE no funcionava el juliol del 2020. Segons la Plataforma, rectificar és de savis i s'ha avançat molt amb la delimitació de la zona i la instal·lació de càmeres per una evolució ràpida per aplicar una solució eficaç i definitiva al problema de contaminació que pateix la població.

Amb la tecnologia de Blogger.