dimecres, 24 de maig de 2017

Debat: “Sostenibilitat i ciutat: reptes de la Barcelona global”

Dijous 1 juny, 19:00h. 
Auditori Edifici Mercè Rodoreda, Campus de la Ciutadella. Barcelona



Un debat en què hi participarà Janet Sanz, cinquena tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona; Pere Fullana, director de la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i canvi climàtic de l’ESCI-UPF; i Maria García, portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire.

Inscripció a l’activitat 

divendres, 19 de maig de 2017

11a FESTA DE LA CIÈNCIA

Dissabte 27 de maig, Parc de la Ciutadella


13.15h  
ESPAI 1. MICROXERRADES. Entorn urbà i salut: és Barcelona una ciutat saludable?
  • Ione Avila-Palencia, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
  • Jaime Benavides, Plataforma per la Qualitat de l'Aire

13:45-14:30 ESPAI DEBATS. Diàleg 2. Camins cap a una ciutat amb l'aire net
  • Maria Rubert de Ventós, urbanista, Universitat Politècnica de Catalunya
  • Ione Ávila-Palencia, investigador, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
          Modera: Michele Catanzaro, periodista científic 

dimecres, 17 de maig de 2017

El govern espanyol ha de prioritzar la salut de la població i del medi ambient controlant les emissions dels automòbils de forma adequada


Diverses entitats socials i les administracions locals de Barcelona i Madrid exigeixen en una carta conjunta al Govern que doni prioritat a la salut de la població i del medi ambient sobre determinats interessos de la indústria de l'automòbil.

El resultat de la coordinació interministerial entre el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA) i el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) en el dossier de l'homologació dels vehicles a motor no pot ser un altre. És el que reclamen les edils responsables de mobilitat i medi ambient de Madrid i Barcelona en una carta oberta destinada a la ministra Isabel García Tejerina i en còpia a la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, així com al President del Consell de Govern de la Xarxa Espanyola de les Ciutats pel Clima, representant a governs locals on viuen 60% de la població espanyola.

També signen la carta la Federació Europea de Transport i Medi ambient (Transport and EnvironmentT&I), Ecologistes en Acció, Ecodes i Ecounion, i adhereixen les gairebé 400 organitzacions representades en Aliança pel Clima i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, grups que estan fent el seguiment del Dieselgate, analitzant el seu impacte i cridant al Govern espanyol per fer tot el possible en el Consell de la Unió Europea a fi d'evitar que es repeteixi un escàndol de similar envergadura. Convé recordar que les emissions dels dièsel per sobre dels límits legals causen 38.000 morts prematures al món –11.400 a Europa– segons l'estudi publicat en Nature el 15 de maig de 2017.

Això suposa posar fi al sistema actual d'homologació de vehicles de motor, que ha demostrat ser ineficaç en la detecció de casos de frau com el Dieselgate. Concretament, el que es demana al Govern és una major independència en els controls de les emissions de vehicles com ja ha recolzat el Parlament Europeu i com proposa la Comissió en la proposta del nou reglament.

Protegir el clima i l'aire que respirem és competència del Ministeri que dirigeix Isabel García Tejerina. La proposta de la Comissió Europea per al nou reglament d'homologació es votarà en el Consell de la Unió Europea en coordinació amb els ministres d'indústria, economia i competitivitat. La carta s'envia mentre s'està definint la posició que el Govern d'Espanya va adoptar en la votació del nou reglament sobre l'homologació i la vigilància del mercat dels vehicles a motor en el Consell de la Unió Europea del 29 de maig.

Per evitar que es repeteixi un escàndol com el Dieselgate, amb les ja conegudes repercussions sanitàries i mediambientals, és crucial que la posició d'Espanya integri la protecció del medi ambient, de la salut de les persones i de la confiança dels consumidors. Cal recordar que:

A l'Estat espanyol, la mala qualitat de l'aire és responsable de gairebé 25.000 morts prematures a l'any i de l'augment de víctimes de malalties respiratòries per les emissions dels vehicles homologats, fins i tot quan aquests compleixen amb els límits legals. D'una banda existeix una associació estadísticament significativa entre l'augment de partícules contaminants de l'aire d'un diàmetre de menys de 2,5 micres i les crisis asmàtiques. Així com un increment en la incidència i la severitat de l'asma en nens i adolescents. D'altra banda, les partícules de menor grandària estan compostes per elements més tòxics, i en la majoria dels casos provenen dels vehicles dièsel.
A això cal sumar que més de 700.000 consumidors han estat estafats en comprar un vehicle de motor dièsel les característiques tècniques del qual, en situació de conducció real, no corresponen als certificats atorgats pels organismes d'homologació (segons FACUA, 700.000 consumidors estan afectats a Espanya per la manipulació fraudulenta dels motors dièsel només de les marques Volkswagen-Audi i Seat, a aquesta xifra caldria sumar els casos d'altres marques).

L'escàndol Dieselgate es va destapar com un frau en el control d'emissions de diòxid de nitrogen i l'Estat espanyol té obert un procediment d'infracció per incompliment de la normativa europea pel que fa a aquest contaminant, a més d'haver estat expedientat per no sancionar als responsables del frau Volkswagen. Ciutats com Madrid o Barcelona tenen un greu problema amb el compliment dels límits legals per aquest contaminant.

L'article 90 de la proposta sobre l'homologació de vehicles de la Comissió Europea preveu la capacitat de la Comissió d'imposar multes administratives a l'agent econòmic que hagi infringit el Reglament. Per assegurar la correcta implementació del Reglament és important que el nostre Govern doni suport a aquesta disposició.

Si bé entenem que actualment el sistema d'homologació de vehicles és competència del MINECO, és missió del MAPAMA vetllar per la salut del medi ambient i la bona qualitat de l'aire i és per això que es demanda el suport de la ministra per instar al Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a votar a favor de la "Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre l'homologació i la vigilància del mercat dels vehicles a motor i els seus remolcs i dels sistemes, els components i les unitats tècniques independents destinats a aquests vehicles" incloent el reforç de la supervisió sense restriccions per part de la Comissió i de la capacitat d'aquesta d'imposar sancions als responsables de no complir amb el Reglament proposat.

Llegiu la carta

dijous, 11 de maig de 2017

Nou projecte llei de ports de Catalunya no regula la limitació i control de les emissions contaminants dels vaixells

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire va comparèixer ahir a la sessió de la Ponència que ha d'elaborar l'informe sobre el Projecte de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals per demanar que la llei compleixi les normatives europeas 

El Projecte de Llei de Ports i Transport Marítim té com a objectiu potenciar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris als 45 ports de titularitat de la Generalitat que integra el sistema portuari català, per fomentar les embarcacions d'eslores més grans (superiots i megaiots), els creuers i el transport de mercaderies. Per a la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, el projecte de Llei no estableix cap regulació per fer complir les normatives vigents sobre la limitació de sofre per als combustibles d'ús marítim i les normatives de qualitat de l'aire vigents, especialment el límit màxim de 0,5% de contingut de sofre dels combustibles per a ús marítim per a vaixells l'any 2020. Consideren que planteja el creixement de l'actual model insostenible del turisme de creuers i del transport marítim de mercaderies, obviant els nivells de concentració de contaminants atmosfèrics emesos pels vaixells i que principalment afecten la salut de la població que viu als barris propers a les terminals del port (SO2NOx, Partícules en suspensió PM 10, PM 2,5 i ultrafines, que són altament cancerígenes, així com altres hidrocarburs perillosos).





El projecte de Llei estableix un sistema de bonificacions i reduccions de taxes per pràctiques mediambientals, esquemes voluntaristes no canviaran el comportament de les navilieres segons la Plataforma. A la compareixença han defensat la fiscalitat ambiental com l'eina més eficaç tal com estan demostrant les experiències en altres ports europeus presentant un estudi sobre l'establiment d'impostos sobre les emissions d'òxids de nitrogen (NO2) que ha reduït les emissions fins a un 70%.


La Plataforma ha demanat la revisió profunda de l'articulat perquè la Llei inclogui principalment:
- La regulació obligatòria per limitar, controlar i sancionar les emissions dels vaixells segons obliga la Directiva 2012/33/UE (límit de 0,1% en ports a partir de l'1 de gener de 2015 i màxim de 0,5% de sofre contingut per a vaixells de UE a tots les aigües per al 2020).
- Que la llei insti al govern de Catalunya a posicionar-se i treballar en favor de la creació d'una ECA a la mar Mediterrània (Àrea de Control d'Emissions de Sofre) de limitació del contingut de sofre per als combustibles d'ús marítim com ja existeix al Mar Bàltic, Mar del Nord i el Canal de la Mànega.
- Regulació per a la limitació del contingut de sofre per als combustibles d'ús marítim de 0,1% a les aigües territorials dels ports catalans com ja té Nàpols i França té previst establir l'any 2018.
- Establir l'obligatorietat de realitzar una Avaluació Ambiental Estratègica per a cadascuna de les noves activitats portuàries amb potencial contaminant que quantifiqui l'augment d'emissions per autoritzar-les o no en funció de les afectacions a una zona d'especial protecció de l'ambient atmosfèric i sobre la qualitat de l'aire de les poblacions dels barris propers al port.
- Eliminació del sistema de bonificacions i reduccions de taxes previstos al projecte de llei. Són esquemes voluntaristes, que tenen nul·la incidència en la reducció d'emissions i alimenten falses solucions per mantenir la desregulació del sector.
- Inclusió d'un apartat de fiscalitat ambiental amb l'establiment d'impostos sobre les emissions d'òxids de nitrogen (NOx) dels vaixells seguint l'esquema de tributs de Noruega que és referent europeu.

Llegeix el document presentat per la PQA.

divendres, 21 d’abril de 2017

La Plataforma per la Qualitat de l'Aire denuncia la ineficàcia dels plans per combatre la contaminació

  • La Plataforma vol destacar que durant l'any 2016 gran part dels catalans i catalanes han respirat aire tòxic en nivells que superen els valors establerts per l'Organització de la Salut. 
  • En relació a l'incompliment legal, dues zones on viuen 4,3 milions d'habitants superen el valor límit anual de NO2 i 7 zones superen el valor objectiu d'ozó amb 1,3 milions d'habitants segons l'Informe 2016 presentat ahir per la Generalitat.

A principis del passat mes de març, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i representants locals van aprovar un acord polític per reduir un 30% les emissions vinculades al trànsit en el termini de 15 anys. Per a la Plataforma per la Qualitat de l'Aire aquest acord incompleix la legalitat, ja que allarga terminis i redueix els objectius als quals obliga la normativa europea. Europa exigeix plans quinquennals per complir la legalitat, només a Barcelona cal reduir 30% per complir amb la legalitat i amb el PMU aprovat hauria de ser l'any 2018. "Aquest acord no dóna resposta a l'ultimàtum que la Comissió Europea va donar el passat 15 de febrer per l'incompliment des del 2015 dels valors anuals màxims de NO2" segons Maria Garcia, portaveu de la Plataforma.

La Plataforma vol recordar que el 80% de les emissions de NO2 del trànsit provenen dels dièsels, remarcant que no és problema dels cotxes vells. Les organitzacions reclamen actuacions que incideixin en la reducció del volum del trànsit i per tant estiguin dirigides al parc circulant i tinguin en compte el frau de les emissions dels motors dièsel. "Barcelona és la ciutat amb més densitat de vehicles per km², el doble que Madrid i València, i més del triple que capitals com Londres, París o Berlín. La restricció anunciada als vehicles de més de 20 anys, no tindrà cap incidència en reducció de NO2, perquè la majoria són benzina i no circulen" segons Garcia.

Més de 200 ciutats europees estan aplicant mesures de restricció estructural del trànsit des de fa anys i segons la Plataforma, s'arriba tard i és inacceptable que es faci malament. Denuncien a més que l'acord polític no s'hagi presentat prèviament a la Taula de la Qualitat de l’Aire,òrgan consultiu on participen i haguessin tingut la possibilitat de qüestionar-ho. Reclamen un Pla 2018-2019 que implementi un peatge de congestió i una Zona de Baixa Emissió amb un esquema de restriccions gradual sobre el parc circulant segons una classificació de vehicles coherent amb les seves emissions reals que depèn, en aquest ordre, del combustible utilitzat (dièsels més que benzina), de la potència i tecnologia del motor i per últim, de l'any de fabricació. Qüestionen que s'utilitzi com a base la classificació de la DGT que no considera ni les emissions en condicions reals ni el frau dels motors dièsel, i demanen que es deixi de confondre a la ciutadania anomenen cotxes nets als dièsels Euro 4,5 i 6 als que la DGT està donant etiquetes ambientals. Recorden que els nous dièsels emeten de 4 a 6 vegades més NO2 que els motors de gasolina i de 4 a 20 vegades més del que marca la legalitat, i que ciutats com Londres i París  ja han anunciat la prohibició dels dièsels l'any 2025 i estan aplicant restriccions fins als dièsels euro 4 en el 2019. 
Indiquen que com han fet totes aquestes ciutats europees, les mesures estructurals s'han d'acompanyar d'un pla de comunicació potent que expliqui amb claredat els problemes i les causes de la contaminació així com la gradualitat de les actuacions i les excepcions que contemplarà com poden ser les persones amb discapacitat, el transport de mercaderies o els serveis col·lectius com el taxi. La Plataforma presentarà una petició a la Generalitat perquè convoqui una reunió de la Taula de la Qualitat de l'Aire amb celeritat i llançarà una Campanya per fer arribar les seves reivindicacions.