divendres, 20 de novembre del 2020

Pla Superilla Barcelona: necessari, però insuficient

 La Plataforma per la Qualitat de l'Aire (PQA), que aplega 70 entitats socials, veïnals i ecologistes,  considera que el pla Superilla Barcelona anunciat per l'Ajuntament és insuficient per fer front a la crisi de salut pública provocada per la contaminació atmosfèrica i acústica i a l'emergència climàtica.

 

La població de l’Eixample és la més castigada per la contaminació atmosférica al ser una de les àrees amb més densitat de trànsit de la ciutat, atravessada per 350 mil vehicles cada dia. Aquesta situació deriva de l’alt nombre de vies d’alta capacitat (Diagonal, Gran Vía, Aragó, Mallorca, València etc..) que a més de servir d’accés al propi districte  actuen com a vies principals o bé per accedir a la ciutat de Barcelona o bé creuar-la, connectant amb la  xarxa principal de carreteres, autovies i autopistes. 

 


El districte necessita d’actuacions efectives i dràstiques per reduir aquesta densitat del trànsit i millorar la qualitat de l’aire. La pacificació de vies i cruïlles presentada en el pla Superilla Barcelona és una mesura necessària a l’Eixample per recuperar espai públic per les persones i generar nous espais segurs sense fums i sense sorolls. Però cal destacar que aquesta no serà una mesura eficient contra la contaminació atmosfèrica ni a l’Eixample ni al conjunt de la ciutat si no s’apliquen alhora altres mesures efectives per dificultar l’ús del cotxe i la moto al districte. Cal tenir en compte que l’actual pla no suposa la transformació de les vies amb més trànsit de l’Eixample i es presenta amb un calendari que  posterga les principals actuacions als següents mandats.


Per aquests motius la Plataforma per la Qualitat de l’Aire considera que el pla presentat és del tot insuficient per fer front a l’emergència sanitària que provoca 1000 morts anuals a Barcelona, més concretament considerem que:

 

1. Un pla insuficient.

En el present mandat, el pla Superilla Barcelona només preveu pacificar quatre carrers a tot l'Eixample, alguns dels quals, com el carrer del Consell de Cent o el del Comte Borrell, ja estan parcialment pacificats. En el present mandat, el pla preveu destinar una suma de 36 milions d'euros a la reurbanització dels quatre carrers. No obstant, a través d'intervencions d'emergència amb urbanisme tàctic, es podria pacificar de forma ràpida i econòmica un nombre molt superior de carrers, de manera que la resposta fos proporcional a l'emergència climàtica i la crisi de salut pública provocada per la contaminació. Un pla realment ambiciós no hauria de deixar a l'Eixample cap carrer amb més d'un carril de trànsit privat.

 

2. Manca de rigor.

El pla Superilla Barcelona s'ha fet públic com a mesura per lluitar contra la contaminació atmosfèrica però el cert es que està mancat d'indicadors objectius que permetin valorar la seva proporcionalitat i fer seguiment dels seus resultats. No s'indica quins són els objectius de reducció de trànsit, de soroll o d'emissions de gasos contaminants. Reclamem més transparència i rendiment de comptes per poder fiscalitzar la mesura. 

 

3. Manca de participació.

De la mateixa manera, el pla Superilla Barcelona s'ha anunciat per sorpresa i sense cap consulta a les entitats que treballem des de fa anys a Barcelona per la millora de la qualitat de l'aire, del transport públic, de les infraestructures ciclables o de l'espai dedicat als vianants. Reclamem més participació de la ciutadania i la societat civil organitzada per tal d'arribar a consensos a llarg termini que superin les lògiques partidistes i la brevetat dels mandats.

 

4. Omissió de la Gran Via.

Tot i reivindicar la figura d'Ildefons Cerdà i el seu esperit igualitari i higienista, el pla Superilla Barcelona renuncia a pacificar la Gran Via, un carrer principal que l'urbanista va traçar per estructurar l'Eixample i connectar-lo amb el territori. Actualment, aquest carrer és una autopista urbana del tot incompatible amb un model de ciutat justa i sostenible. La Gran Via pacificada podria esdevenir un parc lineal capaç de fixar CO₂, incrementar la biodiversitat, permeabilitzar el sòl i oferir proximitat a la vegetació a un alt nombre d'habitants, així com un corredor de mobilitat sostenible equipat amb una línia de tramvia i infraestructures ciclables de gran capacitat.

 

5. Manca de mesures contra la gentrificació.

El pla Superilla Barcelona no inclou cap estratègia per evitar l'efecte que la pacificació de carrers pot tenir en l'encariment d'habitatges i comerços. A Barcelona, ja hi ha prou precedents de pacificacions que han provocat al seu voltant gentrificació residencial i comercial, com el carrer d'Enric Granados o els barris del Born i la Vila de Gràcia. Sense mesures contra la gentrificació, la pacificació pot arribar a contaminar, perquè expulsa població cap a perifèries disperses on depèn més del vehicle privat. La millora urbana s’ha d’acompanyar de mesures que augmentin l'oferta d'habitatge assequible. La primera infraestructura de mobilitat sostenible és l'habitatge assequible en barris caminables i ben servits pel transport públic.


dijous, 12 de novembre del 2020

Entitats veïnals i socials es concentren a la Diagonal per reclamar la reducció dràstica del vehicle privat

 L’onada de mobilitzacions de la Campanya ¨Confinem els Cotxes. Recuperem la Ciutat¨  que ha tingut lloc arreu de Catalunya, finalitza aquest dissabte amb una concentració a Barcelona per demanar major contundència al govern de la ciutat. 


Reclamen un Pla de Xoc urgent de conversió de les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de la ciutat; i l’aplicació d’un peatge anticontaminació per dissuadir l’ús habitual individual del vehicle privat i augmentar el finançament del transport públic.

Recuperem La Ciutat BCN - Diagonal


Sota el lema ¨Respirar net és un Dret¨, la campanya que compta amb el suport de 676 entitats —entre les quals està Ecologistes en Acció de Catalunya— i més de 8300 persones, es va concentrar el 3 d'octubre a les 18 hores a Barcelona. Es va tallar l’avinguda Diagonal des de la Plaça Francesc Macià fins a l’Avinguda Sarrià.

La concentració va ser estàtica i es va realitzar una activitat amb els assistents seguint una coreografia. Els moviments representats per expressar els drets vulnerats per l’actual model de mobilitat insostenible centrat en el cotxe.

La campanya que va realitzat concentracions a Vilassar de Mar, Girona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Sabadell des del passat 19 de setembre; va finalitzar a Barcelona en el que ha estat una segona onada de mobilitzacions després de les realitzades el passat mes de juny en 12 ciutats catalanes. Les entitats impulsores denuncien que les actuacions realitzades per l’Ajuntament de Barcelona per transformar el model de mobilitat han estat tímides i parcials. Això ha estat confirmat per les dades d'augment de les emissions i del trànsit privat de les darreres setmanes que se situen a nivells similars als d’abans de la pandèmia. De manera preocupant, el transport públic no s’ha recuperat en la mateixa mesura.

La restricció del trànsit privat esdevé una actuació urgent degut als alts nivells de contaminació atmosfèrica als quals s’exposa diàriament a la població: Durant la primera quinzena del curs escolar, els nivells d’òxids de nitrogen han superat els recomanats per l’OMS en el 52% d’escoles de la ciutat (el 97% la primera setmana). Estudis recents apunten que les zones en les quals es respira un aire més contaminat mostren una major mortalitat i un major percentatge de casos greus per la covid 191,2.

De la mateixa manera volen mostrar a l'opinió pública que les reivindicacions de la campanya són en benefici del conjunt de la població, ja que es basen en la defensa del dret a la salut. Aquesta reivindicació contrasta frontalment amb les declaracions recents de certs lobbies que només volen defensar l’statu quo actual del cotxe. Per aquest motiu, des de “Recuperem la Ciutat” es volen denunciar les campanyes recolzades pels grans interessos vinculats a les multinacionals del motor i les energies fòssils per generar falses polèmiques i bloquejar qualsevol mesura en favor de la mobilitat sostenible.  

Per avançar cap a ciutats pacificades, sense fums ni sorolls, ens cal una política de mobilitat amb mesures  estructurals i transversals que actuïn sobre l’arrel del problema per capgirar el model de mobilitat centrat en el cotxe prioritzant el transport públic, la bicicleta i el vianant.


1- Andree, B. P. J. (2020). Incidence of COVID-19 and Connections with Air Pollution Exposure: Evidence from the Netherlands.

2- Wu, X., Nethery, R. C., Sabath, B. M., Braun, D., & Dominici, F. (2020). Exposure to air pollution and COVID-19 mortality in the United States. medRxiv.
Amb la tecnologia de Blogger.