dilluns, 23 d’agost del 2021
AMPLIACIONS AEROPORTS? NO, GRÀCIES!
GUARDA LA DATA 19 DE SETEMBRE!
Segueix informat a https://t.me/canal_zeroport o https://t.me/xarxaclimatica
Comparteix amb els teus contactes. Gràcies!
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire coordinarà accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a impulsar les mesures estructurals definides en el seu manifest per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net.
GUARDA LA DATA 19 DE SETEMBRE!
Segueix informat a https://t.me/canal_zeroport o https://t.me/xarxaclimatica
Comparteix amb els teus contactes. Gràcies!

Organitzacions de l’àmbit social, econòmic, veïnal, ecologista, de la pagesia i acadèmic han convocat un acte unitari al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per reclamar al govern de la Generalitat i als Ajuntaments implicats que s’oposin a qualsevol ampliació d’infraestructures i plans de creixement de l’aviació al país. Les organitzacions consideren injustificable i inviable plantejar inversions en aquest sector en l’actual context de crisi climàtica, de biodiversitat, energètica, social, pressupostària i de l’aviació.
Denuncien l’opacitat, maniqueisme i arbitrarietat amb la qual els governs s’estan pronunciant sobre una inversió de 1.700 milions d’euros que hipotecarà el nostre futur, sense cap projecte presentat públicament i amb total absència de justificació tècnica, social, ambiental, econòmica i financera. Consideren lamentable que la resposta donada de part de la Generalitat i dels Ajuntaments implicats davant la pressió i xantatge mediàtic d’AENA i del lobby de l’empresariat català perquè prenguin una decisió al juliol, hagi estat plantejar noves inversions per impulsar el creixement de l’aviació amb la connexió del Prat amb Girona i Reus a través de l’alta velocitat.
Els convocants han recordat que el 60% del territori del Delta del Llobregat ja s’ha perdut i aquesta ampliació seria un nou atemptat contra els seus valors naturals i agraris, i al sistema d’aqüífers que garanteix el consum d’aigua potable de l’àrea metropolitana i el bon estat dels espais naturals i agraris. Un ecosistema clau per la sobirania alimentària i la conservació de la biodiversitat, i que té obert un procediment d’infracció a Europa per l’incompliment de les directives d’aigua, hàbitats i aus per les anteriors ampliacions de l’aeroport i del port. Així mateix, denuncien la fal·làcia de les compensacions, com si la crisi climàtica i la destrucció del Delta fos una qüestió d’intercanvi d’hectàrees que a més plantegen afectant el parc agrari; i quan fa més de 20 anys que s’incompleixen els acords que es van realitzar amb l’ampliació de la T1 del Prat.
Ampliar les infraestructures aeroportuàries també compromet els objectius climàtics de la Generalitat que en la seva llei 16/2017 del canvi climàtic estableix que per a l’any 2030 les emissions de Catalunya haurien de reduir-se un 40% respecte de l’any 1990. Un informe recent de l’Agència de Desenvolupament Urbà, Barcelona Regional, estima que l’ampliació de l’aeroport del Prat incrementarà, com a mínim, un 33% les emissions de CO₂. Qualsevol pla de reducció d’emissions passa per la reducció dràstica de l’aviació, un sector que segons les organitzacions ha crescut per les inversions públiques, subvencions i privilegis fiscals en detriment del transport públic i el sistema ferroviari; i que no té una alternativa real i sostenible al querosè.
Les organitzacions exigeixen que les inversions es prioritzin en funció de l’interès general per un canvi de model per fer front a la crisi socioeconòmica i ecològica que, concretament en el sector del transport, han d’apostar pel transport públic quotidià i la integració del sistema ferroviari.
Sota el títol ¨Ampliacions d’aeroports? No gràcies!.L’economia al servei del clima, la salut i la vida¨, l’acte ha comptat a més amb una taula d’experts que han presentat arguments científics i tècnics sobre els impactes de l’ampliació d’infraestructures del sistema aeroportuari català que s’estan plantejant i la manca de justificació en el context de crisi global i davant dels enormes reptes que tenim com a país.
Presentació del professor Narcís Prat
Organitzacions, federacions i plataformes que convoquen l’acte: ZEROPORT, UNIÓ DE PAGESOS, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, Xarxa per la Justícia Climàtica, Assemblea de Barris Pel Decreixement Turístic, Xarxad’EconomiaSolidària, Ecologistes en Acció de Catalunya, Federació Ecologistes de Catalunya, Acció Ecofeminista, EnvJustice-ICTA-UAB, Marea Blanca de Catalunya, SCI Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Attac-Catalunya, , No Més Blocs, Ni un pam de Terra, Prou Soroll, TeachersForFuture Catalunya, DEPANA-Lliga per a la Defensa pel Patrimoni Natural, Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global, Greenpeace, Associació de veïns La Barceloneta del Prat de Llobregat, Ciutat Vella no està en venda, Plataforma veïnal Som Paral·lel, La Barceloneta Diu Prou, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Comissió d’Habitatge de la Barceloneta, Fem Front al Turisme a Sants, Rebel·lió o Extinció – XR Barcelona, Climacció, Assemblea de 15M de Sarrià – St. Gervasi, Fridays for Future Barcelona, Solidaritat i Comunicació – SICOM, Families For Future BCN, Revo Prosperitat Sostenible, Observatori del deute en la globalització, Plataforma per la Defensa de Gallecs, STOP Massificació L’H Cosme Toda, Assemblea de la Bici Sant Cugat, AVV L’ Òstia, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf, AVV Clot-Camp de l’Arpa, La Fira o la Vida, No ens Vendreu la Moto. Plataforma per aturar la Ciutat del Motor (Vallès Oriental), Ens Plantem, Plataforma Eixample Respira, Assemblea de Vallcarca, Aterra, Con Ciencias Barcelona, ATUREM C32, Col·lectiuKolapSOS, Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Grup d’Exploracions de l’Entorn Sonor, La Saboga, Observatori DESC, Associació Salut i Agroecologia, Entrepobles, SETEM Catalunya, Centre per a la Sostenibilitat Territorial, SODEPAU, Associació de Veïns i Veïnes de la Satalia, Naturalistes de Gelida, Alba Sud, Avv La Granja, Associació Collsero la Pagesa, Cooperasec, Assemblea de la Bici Sant Cugat, Afectades per l’aeroport de Sabadell,Ecologistes en Acció Tarragona-GETE, Rebel·lió o Extinció Girona, Ateneu la Base Transductores, Grup d’econconsum La Sardineta, Observatori dels Barris del Poblenou, Espai Feminista de Sants, Marxa Mundial de Dones, Crida LGBTI, Enginyeria sense Fronteres, Associació Animal Latitude, LA CASA BLAVA, ADENC-EdC, Associació Veïnal La Llena de la Pobla de Cérvoles, Avv Porta, Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació,Badalona Mar, Associació Xarxa Veïnal del Raval, La Garrofera de Sants, Plataforma ‘Salvem el Calderí’ Mollet del Vallès, Salvem l’entorn de la Colònia Güell, La Seca cooperativa de consumagroecològic, Associació Veïns Centre Castelldefels, Col·lectiud’Arquitectes el Tinglado, Associació Culinària de Pinyol Vermell, Xarxa de dones per la salut, Las Pintas, Banc Expropiat, AVV Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, Assemblea pel Clima de Sant Cugat, Associació de Mans a Terra, ATTAC Acordem, Cal Temerari de SantCugat del Vallès, La Horda, Voltes SCCL, Anticapitalistes, Associació de Naturalistes de Girona, Associació Hàbitats, Ateneu Popular d’Esplugues, Sindicat CTGE de l’ajuntament del Prat de Llobregat, Comitè de Solidaritat amb Amèrica Central del Prat, Escola educació infantil Gimbebé (Escola Verda), Acord per la producció i el consumagroecològic (LA PACA), La Hidra Cooperativa SCCL, Fundació Rosa Galès, AVV Clot-Camp de l’Arpa, Som Collserola, SOS NATURACAT, AVV Poblenou, Associació Defensa Drets dels Animals), Teachers 4 Future – profes pel futur Catalunya, Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), COOP57.
Dilluns 10 de maig a les 19 h. Centre Cívic Parc Sandaru. C/ Buenaventura Muñoz, 21.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire (PQA), que aplega 70 entitats socials, veïnals i ecologistes, considera que el pla Superilla Barcelona anunciat per l'Ajuntament és insuficient per fer front a la crisi de salut pública provocada per la contaminació atmosfèrica i acústica i a l'emergència climàtica.
La població de l’Eixample és la més castigada per la contaminació atmosférica al ser una de les àrees amb més densitat de trànsit de la ciutat, atravessada per 350 mil vehicles cada dia. Aquesta situació deriva de l’alt nombre de vies d’alta capacitat (Diagonal, Gran Vía, Aragó, Mallorca, València etc..) que a més de servir d’accés al propi districte actuen com a vies principals o bé per accedir a la ciutat de Barcelona o bé creuar-la, connectant amb la xarxa principal de carreteres, autovies i autopistes.
El districte necessita d’actuacions efectives i dràstiques per reduir aquesta densitat del trànsit i millorar la qualitat de l’aire. La pacificació de vies i cruïlles presentada en el pla Superilla Barcelona és una mesura necessària a l’Eixample per recuperar espai públic per les persones i generar nous espais segurs sense fums i sense sorolls. Però cal destacar que aquesta no serà una mesura eficient contra la contaminació atmosfèrica ni a l’Eixample ni al conjunt de la ciutat si no s’apliquen alhora altres mesures efectives per dificultar l’ús del cotxe i la moto al districte. Cal tenir en compte que l’actual pla no suposa la transformació de les vies amb més trànsit de l’Eixample i es presenta amb un calendari que posterga les principals actuacions als següents mandats.
Per aquests motius la Plataforma per la Qualitat de l’Aire considera que el pla presentat és del tot insuficient per fer front a l’emergència sanitària que provoca 1000 morts anuals a Barcelona, més concretament considerem que:
1. Un pla insuficient.
En el present mandat, el pla Superilla Barcelona només preveu pacificar quatre carrers a tot l'Eixample, alguns dels quals, com el carrer del Consell de Cent o el del Comte Borrell, ja estan parcialment pacificats. En el present mandat, el pla preveu destinar una suma de 36 milions d'euros a la reurbanització dels quatre carrers. No obstant, a través d'intervencions d'emergència amb urbanisme tàctic, es podria pacificar de forma ràpida i econòmica un nombre molt superior de carrers, de manera que la resposta fos proporcional a l'emergència climàtica i la crisi de salut pública provocada per la contaminació. Un pla realment ambiciós no hauria de deixar a l'Eixample cap carrer amb més d'un carril de trànsit privat.
2. Manca de rigor.
El pla Superilla Barcelona s'ha fet públic com a mesura per lluitar contra la contaminació atmosfèrica però el cert es que està mancat d'indicadors objectius que permetin valorar la seva proporcionalitat i fer seguiment dels seus resultats. No s'indica quins són els objectius de reducció de trànsit, de soroll o d'emissions de gasos contaminants. Reclamem més transparència i rendiment de comptes per poder fiscalitzar la mesura.
3. Manca de participació.
De la mateixa manera, el pla Superilla Barcelona s'ha anunciat per sorpresa i sense cap consulta a les entitats que treballem des de fa anys a Barcelona per la millora de la qualitat de l'aire, del transport públic, de les infraestructures ciclables o de l'espai dedicat als vianants. Reclamem més participació de la ciutadania i la societat civil organitzada per tal d'arribar a consensos a llarg termini que superin les lògiques partidistes i la brevetat dels mandats.
4. Omissió de la Gran Via.
Tot i reivindicar la figura d'Ildefons Cerdà i el seu esperit igualitari i higienista, el pla Superilla Barcelona renuncia a pacificar la Gran Via, un carrer principal que l'urbanista va traçar per estructurar l'Eixample i connectar-lo amb el territori. Actualment, aquest carrer és una autopista urbana del tot incompatible amb un model de ciutat justa i sostenible. La Gran Via pacificada podria esdevenir un parc lineal capaç de fixar CO₂, incrementar la biodiversitat, permeabilitzar el sòl i oferir proximitat a la vegetació a un alt nombre d'habitants, així com un corredor de mobilitat sostenible equipat amb una línia de tramvia i infraestructures ciclables de gran capacitat.
5. Manca de mesures contra la gentrificació.
El pla Superilla Barcelona no inclou cap estratègia per evitar l'efecte que la pacificació de carrers pot tenir en l'encariment d'habitatges i comerços. A Barcelona, ja hi ha prou precedents de pacificacions que han provocat al seu voltant gentrificació residencial i comercial, com el carrer d'Enric Granados o els barris del Born i la Vila de Gràcia. Sense mesures contra la gentrificació, la pacificació pot arribar a contaminar, perquè expulsa població cap a perifèries disperses on depèn més del vehicle privat. La millora urbana s’ha d’acompanyar de mesures que augmentin l'oferta d'habitatge assequible. La primera infraestructura de mobilitat sostenible és l'habitatge assequible en barris caminables i ben servits pel transport públic.
L’onada de mobilitzacions de la Campanya ¨Confinem els Cotxes. Recuperem la Ciutat¨ que ha tingut lloc arreu de Catalunya, finalitza aquest dissabte amb una concentració a Barcelona per demanar major contundència al govern de la ciutat.
#SemanaEuropeaDeLaMovilidad
La campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat¨ convoca noves concentracions a diverses ciutats de Catalunya per demanar més contundència de les administracions a les seves demandes urgents per transformar la mobilitat insostenible, reduint de forma dràstica el vehicle privat per protegir la salut de les persones i garantir accés a l’espai públic per a tothom.
De la mateixa manera volen mostrar a l'opinió pública que les reivindicacions d’aquesta campanya són per protegir els drets del conjunt de la població enfront de les declaracions de certs sectors atrinxerats en mantenir l’statu quo actual del cotxe, sense tenir en compte la salut i benestar de la ciutadania.
La campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat!" impulsada des de 13 municipis catalans convoca una nova onada de mobilitzacions que arrancaran aquest dissabte, amb motiu de la setmana europea de la mobilitat que aquest any té com a temàtica ¨Per una mobilitat sense emissions¨.
Sota el lema ¨Respirar net és un Dret¨, han convocat concentracions autoritzades a les següents ciutats, a les que esperen que se sumin altres durant els pròxims dies:
Dissabte 19 de setembre
• 18h - Maresme. NII a l’alçada de l’estació de RENFE de Vilassar de Mar.
• 16h - Girona. Avinguda Gran Via de Jaume I.
• 17:30h - Lleida. Avinguda Catalunya alçada tram mig.
• 19h - Santa Coloma de Gramenet. Rotonda Rambla / Av. Generalitat,
Dissabte 26 de setembre
• 12h - Tarragona. Rambla Nova (davant OMAC).
• 18h - Sabadell. Plaça de Granados.
Dissabte 3 d’octubre:
• 18h - Barcelona. Plaça Francesc Macià.
Les concentracions seran estàtiques i es realitzarà una activitat amb els assistents seguint una coreografia. Els moviments representats volen expressar els drets vulnerats per l’actual model de mobilitat insostenible centrat en el cotxe.
Amb aquesta onada de mobilitzacions la campanya “Recuperem la Ciutat” vol denunciar que les actuacions realitzades per alguns ajuntaments per transformar el model de mobilitat han estat tímides i parcials. Això ha estat confirmat per les dades d'augment de les emissions i del trànsit privat de les darreres setmanes que se situen a nivells similars als d’abans de la pandèmia.
De la mateixa manera volen mostrar a l'opinió pública que les reivindicacions de la campanya són en benefici del conjunt de la població, ja que es basen en la defensa del dret a la salut. Aquesta reivindicació contrasta frontalment amb les declaracions recents de certs lobbies que defensen l’statu quo actual del cotxe. Per aquest motiu, des de “Recuperem la Ciutat” es volen denunciar les campanyes recolzades pels grans interessos vinculats a les multinacionals del motor i les energies fòssils per generar falses polèmiques i bloquejar qualsevol mesura a favor de la mobilitat sostenible. Aquests sectors esgrimeixen que les mesures per a la reducció del trànsit privat són¨anti-econòmiques¨. Amb aquestes paraules estan negant reiteradament els enormes costos que té per a la sanitat pública respirar diàriament un aire contaminat. A més a més, nombrosos estudis mostren com l’economia local i el teixit comercial és afavorit per les peatonalitzacions i la potenciació de la bicicleta a les ciutats. Comerç que, d’altra banda, resulta molt perjudicat per les grans superfícies i el comerç online.
Per avançar cap a ciutats pacificades, sense fums ni sorolls, ens cal una política de mobilitat amb mesures estructurals i transversals que actuïn sobre l’arrel del problema per capgirar el model de mobilitat centrat en el cotxe prioritzant el transport públic, la bicicleta i el vianant.
Més informació: https://www.recuperemlaciutat.